El finde passar vaig fer la meva segona mitja, la mitja de Ripoll, una cursa, de 21,097km amb un desnivell de uns 200 m (+\-). Vam passar per la carretera de Ripoll a Sant Joan de les Abadeses, on vam girar a la plaça i cap a Ripoll altre cop.
Gent del grup deia que era aburrida, jo la veritat es que no hem va dasagradar, vaig anar mirant el paisatge, escoltant musica i corrent.
Feia fred, no vaig pensar amb els guans i hem van quedar les mans glaçades. Va ploure una mica i també va sortir el sol cap al final de la carrera.
Aquest cop va ser diferent, vaig anar a un ritme mes lent els primers 10 km i a partir d'aquí vaig apretar més.
Anava fent pujades i baixades, amb interminables rectes. Hi havia pocs participans, crec que uns 300, poques dones i practicament anaves sol, ven sol.
La sorpresa es que de camí a casa una companya, hem deia que havia quedat 3a de la meva categoria, no m'ho podia creure!!! Casi ploro d'emoció. La meva primera copa i no era allà per tenir la foto pujada al podi, quin desastre!😱
Una altre dia segur que no hem passarà!😝
Un cap acabada la cursa la ilusió de baixar temps. El primer moment, penses fa un mes veia al marcador 1:57, ara veig 1:56, pero després amb calma veus que només vaig disminuir 15 segons, pero ja esta be!.
El fet d'haver fet podi, es una pujada d'endorfines, adrenalina i tot plegat, que t'anima continuar endavant, la cosa funciona i va be, SUPER BE! 💪🏼
La propera la punk trail del Pont de Vilomara...
