Corriols de Gurdiola

Bon dia! La setmana passada vaig fer els Corriols de Guardiola, de 10,900 km, força dura, anavem part del grup de Rios. Molt maca, pràcticament tot eren corriols i un bon desnivell casi 350m.

Tota la família corría el diumenge, vaig fer un temps patètic, però quan veus els temps que va fer la resta, et fa veure que realment no va ser tant dolent, no era una cursa ràpida.

Lo millor de tot, el massatge del final. Sempre hi ha unes cues impressionants, i no ens esperem, pero aquest dia va ser perfecte, vaig poder gaudir d'aquest massatge tant esperat. :-)

Correbarri a Barcelona

 

Bon dia! aquest cop vaig amb retras, l'entrenament hem treu moltes hores i no puc fer les actualitzacions que voldria. 

Fa 15 dies feia la cursa Corre Barri a Barcelona. Aquest cop el Toni no va voler fer-la i es va quedar a casa amb els nens, per tant vam agafar la meva mare i jo i cap a Barcelona!

                                   

Estrenava aquests compressius, la veritat es que no n'havia portat mai i van força be, no vaig tenir dolor als bessons com altres vegades. 

                                    

Moltíssima gent crec que mes de 4000 participants. Com sempre nervis abans de començar, a mes no tenia a ningú per compartir res durant el trajecte, nomes a l'anada i a la tornada a casa amb la meva mare. Per això els 10 km es van fer força llargs. Amb la meva musica i al meu rotllo, esperava el tret de sortida. Un cop donen la sortida casi 3' caminant i durant tot el trajecte havies d'anar alerta no caure amb les cames de l'altre gent.

Tot i així l'orgull d'acabar-la i amb un temps força bo. Ritme de 5:20 min el km, cosa que hem fa veure la milloria setmana rera setmana. I estic convençuda que si hagués anat amb algú encara hagués anat mes ràpid.

Una cosa que no hem va agradar gaire es que la samarreta s'havia de recollir els dies abans a la fira del corredor. Com que no hi vaig anar hem vaig quedar sense samarreta.

Molt ambient, però no crec que a torni a fer1 A per una altre!

La meva primera mitja Marató a Castelldefels

Aquest dimecres vaig fer la meva primera mitja. I va ser a Castelldefels.

Estava molt nerviosa, la nit abans hem vaig despertar no se quants cops. Sempre et passa pel cap que no saps si aguantaràs o que passarà.

Vam arribar i vam gaudir de l'ambient. Molta gent, jo crec que mes de 3000 participants. Vam anar a buscar el dorsal, a deixar la roba al guarda-roba i cap a la sortida.

Et trobes be, però no pots evitar pensar que passarà durant 21 km. 3,2,1... tret de sortida, comencem a caminar perquè hi ha molta gent, fins que podem córrer una mica mes perquè ens anem dispersant.

El dos primera Km el ritme no podia ser mes ràpid, o almenys la sensació que jo tenia, hi havia molta gent i no pots avançar gaire. Mes endavant ja anem mes tranquils, la gent es va dispersant. El Toni hem va dient: "vas molt ràpid", intento baixar ritme, però com que hem trobo be vaig continuant. Trobem gent coneguda i això fa molta il·lusió. Passa el temps volant, de sobte ja en portem 10 travessem la meta amb 54', perfecte una passada, ens prenem un gel perquè ens doni forces i a continuar sense parar. No se si hem va fer efecte o es mes psicològic, però vaig acabar-la:-P.

La gent hem pregunta? Va ser fàcil? Doncs excepte els 3 últims Km vaig anar molt be, vaig gaudir molt i no se'm va fer gens pesat. Els 3 últims km, vaig començar a notat mal al pont del peus, turmell D, i genoll E, al entrar al canal olímpic de Castelldefels es va fer molt pesat. Però vaig arribar i amb l'objectiu aconseguit de baixar de les 2h. No m'ho podia creure, casi ploro d'emoció.

Vaig anar tota l'estona amb el Toni, ja m'havia dir feia dies, que al ser la primera mitja junts, m'esperaria, que aniria al meu ritme i així va ser, vam entrar junts a la meta!!

La felicitat que tens després de complir un somni, es molt gran. Propera mitja de la Ripoll.

A mes com que ha costat molt esforç i constància. I ara queden 5 mesos per entrenat per la Marató de Barcelona......

Només una queixa! que no hi hagin semarretes per tothom, la veritat es que algunes semarretes ni fu, ni fa, pero aquesta que era la primera mitja, m'hagués agradat tenir-la.